La bouhaus se centra en la reflexió sobre els canvis que ha sofert l'ús de l'espai urbà al municipi de la Cava (Deltebre) i proposa un ús de l'espai públic com a espai de vivències, d'intercanvi i de relació entre les persones, en oposició a la tendència dominant per privatitzar-lo, controlar-lo i, en definitiva, homogeneïtzar-lo.
Perquè és al carrer, com a les pel·lícules, on sempre passen coses.
labouhaus@gmail.com

25 de maig del 2011

Intervenció a les 4 carreteres en clau urbanística i en el marc històric de la reforma del centre urbà de la Cava (I)

El centre històric conegut com “les quatre carreteres”, situat al centre de la Cava, respon a un model social que s'ha anat difuminant al llarg dels anys. 

Els agents generadors d'una activitat cultural que identificava una massa social han anat desapareixent al llarg dels anys, mermant la capacitat d'aquest lloc per generar esdeveniments. La sala de ball, el cine d'Arturo, el bar d'Àngel, la barberia d'Enrique o el cafè del Trinquet, entre altres, eren llocs que tenien un protagonisme fonamental en l'agenda diària dels habitants de l'antiga pedania de la Cava, en l'època en què els desplaçaments es feien sense vehicles a motor.

A partir de la segregació de les pedanies de la Cava i Jesús i Maria del municipi de Tortosa, les quals van passar a formar lʼactual municipi de Deltebre, comença una nova etapa social que determinarà la configuració dʼun teixit urbanístic nou. En la societat del municipi de Deltebre es van donar 3 tendències sociopolítiques que s'han desenvolupat al llarg dels últims 30 anys. Aquestes tendències són, dʼuna banda, les anomenades “separatistes” tant de Jesús i Maria com de la Cava respecte de Deltebre, que han anat desenvolupant-se principalment a partir dʼassociacions esportives; i de lʼaltra, lʼanomenada tendència “unificadora”, que sʼha anat configurant a partir de les intervencions de lʼAjuntament de Deltebre.

La identitat sociopolítica de Deltebre
El fet que Deltebre sigui un municipi de nova creació fa que estigui mancat dels espais urbans tradicionals que sí que han tingut i que han assumit com a seus les poblacions de la Cava i Jesús i Maria.
 
Quan va arribar el moment dʼhaver de reproduir una imatge de centre entre les dues poblacions històricament separades, Deltebre va organitzar les seves estructures socials i polítiques al centre del municipi. Aquestes estructures comencen amb la urbanització del carrer Girona (que comunica Deltebre amb Sant Jaume), el carrer Robert Graupera (que comunica la Cava amb Jesús i Maria) i amb la implantació de lʼAjuntament del municipi de Deltebre.
 
A partir dʼaquests 3 assentaments, comencen a ubicar-se els equipaments més rellevants: la Biblioteca Pública, lʼEcomuseu, les oficines del Parc Natural, lʼInstitut dʼEnsenyament Secundari, el Centres dʼAtenció Primària, el tanatori, lʼalberg municipal, el centre cívic, el camp de futbol Camp Nou i la piscina municipal. Tots aquests equipaments, entre dʼaltres, són els serveis que lʼAjuntament de Deltebre ha proporcionat a la ciutadania de la població de Deltebre desde la seva independència de Tortosa.

Tots aquests equipaments sʼhan ubicat allunyats del llocs on tradicionalment hi ha hagut una activitat social, això és, el centre de la Cava i el centre de Jesús i Maria. És a dir, els nous equipaments van ocupar zones principalment dʼhorts i arrossars que, evidentment, estaven separades de les principals agrupacions urbanes. Es pot concloure, per tant, que no podem establir un carrer, plaça o espai públic que tingui una vida urbana diària on aquest grup sociopolític sʼhagi pogut identificar tradicionalment.  

En el cas de les Fires de Maig i de les Festes dʼAgost de Deltebre sí que podem determinar que aquest grup sociopolític hi ha tingut espais de representació. La plaça de bous, els recintes firals i el centre cívic han estat durant els últims 30 anys espais de representació social dʼaquest grup, però dʼuna forma temporal, en el millor cas, les Festes dʼAgost (durant 14 dies).