La bouhaus se centra en la reflexió sobre els canvis que ha sofert l'ús de l'espai urbà al municipi de la Cava (Deltebre) i proposa un ús de l'espai públic com a espai de vivències, d'intercanvi i de relació entre les persones, en oposició a la tendència dominant per privatitzar-lo, controlar-lo i, en definitiva, homogeneïtzar-lo.
Perquè és al carrer, com a les pel·lícules, on sempre passen coses.
labouhaus@gmail.com

26 de maig del 2011

bouesia i ciutat




















Un arrossar és un text, una partitura.
Una mina és un text, una partitura.
L’urbanisme, un crim?
Una campana pesa 2000 kilos, 4 bous.
Art contextual.
Què té a veure la música amb l’urbanisme?
Un estudi d’arquitectura amb músics als seus despatxos.
Un urbanisme amb músics a cada cantonada, amb performers a cada cantonada. Intervencions crítiques a la ciutat, senyals inventats.
És indissoluble l’art de l’urbanisme? (i no parlem d’escultures a les rotondes).
El que més m’agrada llegir és crítica d’art (literària, musical, d’arquitectura).
Un concert en una barcassa o un concert simultani en dos barcasses.
Un músic que toca al metro és un artista contextual, síndrome de Tourette.
L’urbanisme d’al·luvió del Delta de l’Ebre.
Cinema mut amb música en directe a la plaça del poble.
Influeix una aixada en l’urbanisme d’una ciutat?
Influeix un clarinet en l’urbanisme d’una ciutat?
Una improvisació, una partiruta sense full de ruta.
Mesures concretes, mesures abstractes.
A noves ferides, noves sortides: l’art.
És l’arquitectura una ferida de la ciutat?
Escolta, un arquitecte?
El regne de la vista és el regne de l’arquitectura?
Empaperar amb tela blanca, a l’estil Christo, totes les cases de les Quatre Carreteres de la Cava.
És un crim mantenir els monuments feixistes a Tortosa?
La Bouhaus és arquitectura, urbanisme i context.
Joan Brossa hagués estat el nostre Patufet a la panxa del Bou, que no hi neva ni plou, ens hagués agradat molt que hagués participat a la Bouesia, és una pena.
Fermín Llambrich, el passador de la barcassa de Garriga, es va morir uns dies després de tancar el pas.
Els polítics del poble creuen que el sector cultural del poble és inexistent, i s’equivoquen.
A vegades, moltes, m’agrada passejar-me per la vora del riu, al tardet, amb cascos i un aparell i escoltar els ultrasons que canten les rates panades.
Aquests polítics són necessaris, però insuportables també…
La Bouesia és insuportable també, i no ho dic jo, 
ho diu molta gent…
Què s’ha de fer, llavors?
Sirgar, portar moltes tones al coll, rondar pels marges…


text: miquel àngel marín