Les quatre carreteres són quatre carreteres 

(catàleg d'incidències) (2011)

El debilitament gradual de l'ús de "les quatre carreteres" com a centre urbà és un cas d'àmbit local que respon, però, a un fenomen urbanístic de caràcter general: la crisi de l'espai públic, on és cada vegada més difícil trobar espais amb un alt contingut simbòlic que representin emocions i esdeveniments del passat, el present i el futur.

Instal·lació consistent en la representació a escala 1:10 d'un tram de les quatre carreteres que comprèn 25.200m2 de trama urbana. 

Mides: 18x12m (escala 1:10)

A través del material de documentació s'hi expliquen alguns dels fenòmens socials que han fet que aquest espai hagi desenvolupat, fins als anys 70, les funcions que sovint s'associen a una plaça pública, fins a la seva "desaparició".

Paisatge útil (2011)

Intervenció en l'espai públic del municipi de Deltebre  consistent en el tapament dels baixos situats en 3 cantonades ("les quatre carreteres"), on actualment hi ha una caixa, un banc i una immobiliària.

Peces de lona blanca de 6x4m muntades sobre la façana mitjançant cables tensors.

Mides: 7,7x3m; 15x3m; 13,3m

Mil centres

Mil centres conformen el meu imaginari de Deltebre. 
Mil llocs volen emergir a partir del seu legítim esdevenir, 
mil realitats que atrauen inquietuds d’uns i altres. 
Són pous que es mesclen amb el freàtic. 
Són vivències de grans i menuts. Urbanisme latent que batega sota l’asfalt, les herbes, les lloses, els cotxes. 
Són persones que es relacionen, s’han relacionat i es relacionaran per crear noves realitats, 
i així conformen un poble.

O potser en són més de mil.

Es projecten centres als arrossars, a les llacunes, a les platges.

Qualsevol esdeveniment d’importància que visc l’experimento en un lloc; i quan s’esdevé, és centre de la meua vida. Si aquest esdeveniment l’experimenten més persones, 
llavors ja s’hi pot fer un homenatge.

Ah! També puc retre homenatges en solitari. Com a agraïment a la terra que em suporta. Perquè ha estat possible jugar gràcies als llocs, perquè s’ha de saber transcendir. (M’agradaria poder fer un homenatge al cel amb escultures ingràvides que poguessin ser com ocells immòbils).

Són els símbols el que importa a la identitat col·lectiva. 
Una plaça, una escultura, una alineació d’arbres, una font, un banc, un canal, una porta, un porxo, una barana, una cornisa, un aparador són símbols que conviuen i conformen la nostra identitat, la nostra projecció cap a l’exterior. És la forma de mostrar-se com a comunitat que pensa i que actua, que es comunica i crea.

Jo no vull un centre en la meua vida, ni dos, ni tres, 
en vull mils...!!!

text i imatge: joan miquel bonet i dura

Sembla que tot dormi, incloent-hi els cotxes, les rodes, els sorolls.

                                                                                                                                 Imatge de "les quatre carreteres" als anys 60

taula rodona 29.07.11 passat i futur de les quatre carreteres, el camí cap a la llei de barris.

part 1
Anàlisi i debat sobre l'històric paper social de les quatre carreteres entès com a centre de l'antiga pedania de la Cava durant els anys 50 i 60.
 

part 2
Futur sociourbanístic d'aquesta trama urbana dins el model de ciutat de Deltebre i la implicació de les associacions en els processos participatius mitjançant les noves tecnologies.
 

01 Convidats:
- Un tècnic que conegui les realitats del municipi

- Un arquitecte convidat

- Un promotor

- Un músic
- Un artista
- Un antropòleg

- altres
 

02 Preparació del local per a la taula rodona. 

Elaboració de l’exposició. Aconseguir imatges d’escenes de les
quatre carreteres, retalls de diaris, revistes, films… etc.

03 Elaborar una reunió prèvia amb tots els ponents.

04 Desenvolupament de la taula rodona.

El coordinador presenta els ponents:
a. Fa una breu introducció del tema que s'hi tractarà.
b. Explica el desenvolupament de la taula rodona.
c. Presenta els ponents.
d. Explica l’ordre d’intervenció dels ponents.
e. Comunica a la sala que, una vegada finalitzada l’exposició
    hi poden participar…

bouesia i ciutat

Un arrossar és un text, una partitura.

Una mina és un text, una partitura.

L’urbanisme, un crim?

Una campana pesa 2000 kilos, 4 bous.

Art contextual.

Què té a veure la música amb l’urbanisme?

Un estudi d’arquitectura amb músics als seus despatxos.

Un urbanisme amb músics a cada cantonada, amb performers a cada cantonada. Intervencions crítiques a la ciutat, senyals inventats.

És indissoluble l’art de l’urbanisme? (i no parlem d’escultures a les rotondes).

El que més m’agrada llegir és crítica d’art (literària, musical, d’arquitectura).

Un concert en una barcassa o un concert simultani en dos barcasses.

Un músic que toca al metro és un artista contextual, síndrome de Tourette.

L’urbanisme d’al·luvió del Delta de l’Ebre.

Cinema mut amb música en directe a la plaça del poble.

Influeix una aixada en l’urbanisme d’una ciutat?

Influeix un clarinet en l’urbanisme d’una ciutat?

Una improvisació, una partiruta sense full de ruta.

Mesures concretes, mesures abstractes.

A noves ferides, noves sortides: l’art.

És l’arquitectura una ferida de la ciutat?

Escolta, un arquitecte?

El regne de la vista és el regne de l’arquitectura?

Empaperar amb tela blanca, a l’estil Christo, totes les cases de les Quatre Carreteres de la Cava.

És un crim mantenir els monuments feixistes a Tortosa?

La Bouhaus és arquitectura, urbanisme i context.

Joan Brossa hagués estat el nostre Patufet a la panxa del Bou, que no hi neva ni plou, ens hagués agradat molt que hagués participat a la Bouesia, és una pena.

Fermín Llambrich, el passador de la barcassa de Garriga, es va morir uns dies després de tancar el pas.

Els polítics del poble creuen que el sector cultural del poble és inexistent, i s’equivoquen.

A vegades, moltes, m’agrada passejar-me per la vora del riu, al tardet, amb cascos i un aparell i escoltar els ultrasons que canten les rates panades.

Aquests polítics són necessaris, però insuportables també…

La Bouesia és insuportable també, i no ho dic jo, 
ho diu molta gent…

Què s’ha de fer, llavors?

Sirgar, portar moltes tones al coll, rondar pels marges…

text: miquel àngel marín

Intervenció a les 4 carreteres en clau urbanística i en el marc històric de la reforma del centre urbà de la Cava (I)

El centre històric conegut com “les quatre carreteres”, situat al centre de la Cava, respon a un model social que s'ha anat difuminant al llarg dels anys. 

Els agents generadors d'una activitat cultural que identificava una massa social han anat desapareixent al llarg dels anys, mermant la capacitat d'aquest lloc per generar esdeveniments. La sala de ball, el cine d'Arturo, el bar d'Àngel, la barberia d'Enrique o el cafè del Trinquet, entre altres, eren llocs que tenien un protagonisme fonamental en l'agenda diària dels habitants de l'antiga pedania de la Cava, en l'època en què els desplaçaments es feien sense vehicles a motor.

A partir de la segregació de les pedanies de la Cava i Jesús i Maria del municipi de Tortosa, les quals van passar a formar lʼactual municipi de Deltebre, comença una nova etapa social que determinarà la configuració dʼun teixit urbanístic nou. En la societat del municipi de Deltebre es van donar 3 tendències sociopolítiques que s'han desenvolupat al llarg dels últims 30 anys. Aquestes tendències són, dʼuna banda, les anomenades “separatistes” tant de Jesús i Maria com de la Cava respecte de Deltebre, que han anat desenvolupant-se principalment a partir dʼassociacions esportives; i de lʼaltra, lʼanomenada tendència “unificadora”, que sʼha anat configurant a partir de les intervencions de lʼAjuntament de Deltebre.

La identitat sociopolítica de Deltebre

El fet que Deltebre sigui un municipi de nova creació fa que estigui mancat dels espais urbans tradicionals que sí que han tingut i que han assumit com a seus les poblacions de la Cava i Jesús i Maria.
 

Quan va arribar el moment dʼhaver de reproduir una imatge de centre entre les dues poblacions històricament separades, Deltebre va organitzar les seves estructures socials i polítiques al centre del municipi. Aquestes estructures comencen amb la urbanització del carrer Girona (que comunica Deltebre amb Sant Jaume), el carrer Robert Graupera (que comunica la Cava amb Jesús i Maria) i amb la implantació de lʼAjuntament del municipi de Deltebre.
 

A partir dʼaquests 3 assentaments, comencen a ubicar-se els equipaments més rellevants: la Biblioteca Pública, lʼEcomuseu, les oficines del Parc Natural, lʼInstitut dʼEnsenyament Secundari, el Centres dʼAtenció Primària, el tanatori, lʼalberg municipal, el centre cívic, el camp de futbol Camp Nou i la piscina municipal. Tots aquests equipaments, entre dʼaltres, són els serveis que lʼAjuntament de Deltebre ha proporcionat a la ciutadania de la població de Deltebre desde la seva independència de Tortosa.

Tots aquests equipaments sʼhan ubicat allunyats del llocs on tradicionalment hi ha hagut una activitat social, això és, el centre de la Cava i el centre de Jesús i Maria. És a dir, els nous equipaments van ocupar zones principalment dʼhorts i arrossars que, evidentment, estaven separades de les principals agrupacions urbanes. Es pot concloure, per tant, que no podem establir un carrer, plaça o espai públic que tingui una vida urbana diària on aquest grup sociopolític sʼhagi pogut identificar tradicionalment.  

En el cas de les Fires de Maig i de les Festes dʼAgost de Deltebre sí que podem determinar que aquest grup sociopolític hi ha tingut espais de representació. La plaça de bous, els recintes firals i el centre cívic han estat durant els últims 30 anys espais de representació social dʼaquest grup, però dʼuna forma temporal, en el millor cas, les Festes dʼAgost (durant 14 dies).